Blog

Veröffentlicht am

CFP: Dokumentationstechniken in der Archäologie. Generierung, Speicherung und Verbreitung archäologischer Daten

12. Workshop für Nachwuchswissenschaftlerinnen und Nachwuchswissenschaftler: Dokumentationstechniken in der Archäologie Generierung, Speicherung und Verbreitung archäologischer Daten, vom 4. bis zum 8. Juni 2018 in Madrid

Während herkömmliche Dokumentationstechniken und -methoden wie z.B. die Handzeichnung von Bauwerken weiterhin von großer Bedeutung sind und bleiben werden, eröffnet die immer rasanter werdende technologische Entwicklung ganz neue Möglichkeiten, von der Nutzung von Drohnen und hochentwickelten Methoden
der Geophysik über die digitale 3D-Dokumentation und virtuelle Rekonstruktion bis zu den Methoden der Mikrobiologie, der Gentechnik, Archäometrie und der Mikroskopie. Angesicht dieses rasanten Fortschritts ist es für den Archäologen unabdingbar, die Möglichkeiten aber auch die Grenzen dieser Techniken kennen zu lernen und ihre Ergebnisse zu beurteilen. Ihre Anwendung bietet neue Chancen und erlaubt die Entwicklung und Bearbeitung ganz neuer Fragestellungen, erweitert aber auch die Verantwortung des Archäologen im Umgang mit archäologischen Befunden, ihrer Dokumentation und Sicherung.
(…) Jeder Teilnehmer bekommt die Gelegenheit, sich aktiv in den Informationsaustausch einzubringen, indem er seine Doktorarbeit vorstellt, an der Gruppenarbeit teilnimmt und nicht zuletzt dadurch, dass er seine eigene Position in die Diskussion einbindet. (…) Sprachen des Workshops sind spanisch, portugiesisch, französisch, deutsch, italienisch und englisch. (…).”

Als Mentoren nehmen teil
– Jean-François Bernard
, Institut de recherche sur l’architecture antique (IRAA-CNRS, Pau)
– Bernard Loup, Université de Strasbourg
– Kai-Christian Bruhn
, Institut für Raumbezogene Informations- und Messtechnik Hochschule Mainz – University of Applied Sciences
– Elena Calandra, Direttore dell’Istituto Centrale per l’Archeologia / Dirigente ad interim del Servizio II – scavi e tutela del patrimonio archeologico, Roma
Reinhard Foertsch
, Deutsches Archäologisches Institut Berlin
– Arturo Ruiz Rodríguez,
Universidad de Jaén / Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica
– Florian Seiler
, Deutsches Archäologisches Institut Berlin

Organisation: Laurent Callegarin, École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques – Casa de Velázquez Madrid / Dirce Marzoli, Deutsches Archäologisches Institut Madrid  

Detaillierte Informationen: XII. Workshop DAI und Casa de Velázquez 06.2018 (pdf)

Veranstaltungsorte: Deutsches Archäologisches Institut, c/Serrano 159, Madrid; Casa de Velázquez, Ciudad Universitaria, c/Paul Guinard 3, Madrid

Bewerbungen bis zum 16. März 2018 (Mitternacht) online, ¡OJO!!

Veröffentlicht am

Millennials in der Archäologie: neue Methodologien, neue Probleme

Mit Beiträgen u.a. von
– Patrícia Monteiro
(ICArEHB-UAlg), Do bosque ao laboratório: uma viagem da antracologia em busca de novas perguntas e respostas em Arqueologia
Patrícia Jordão (FCT; FCUL), Pedras no caminho? Não, não as guardo todas…
– Carlos Duarte (Univ. Cantabria; ICArEHB-UAlg), The Matrix Resolutions: a micromorfologia na interpretação do registo arqueológico de sítios da Pré-História recente em Portugal
Gonçalo Ferreira (FLUP-Grupo de Paleo-Linguística), Nova abordagem metodológica para o estudo da Escrita do Sudoeste
Francisco Gomes (FCT; UNIARQ-FLUL), Pensar o consumo enquanto categor ia de análise arqueológica: notas para uma abordagem social e cultural

10. März 2018

Organisation: Mariana Diniz, César Neves, Andrea Martins
Veranstaltungsort: Museu do Carmo –
Programm: Millennials em Arqueologia 03.2018

Veröffentlicht am

Die Wiedergewinnung des archäologischen Unterwassererbes: Probleme und Vorschläge

PHICARIA – VII Encuentros Internacionales del Mediterráneo

Mit Beiträgen (u.a.) von
Carmen García Rivera (Centro de Arqueología Subacuática (CAS), El proyecto Delta, ejemplo de investigación y protección del patrimonio arqueológico subacuático de Andalucía
Carlos De Juan Fuertes (Universidad de Valencia), El pecio Bou Ferrer (Villajoyosa). Medidas de protección y difusión
Michele Stefanille (Università degli Studi di Napoli L’Orientale), La conservación de los restos sumergidos de Baia (Nápoles)
Simon Keay (University of Southampton), Portus. El gran puerto de Roma
Felipe Cerezo Andreo (Universidad de Cádiz), De la extracción a la puesta en valor de los pecios históricos. Evolución conceptual de la puesta en valor de los hallazgos subacuáticos

2. bis 4. März 2018

Organisation: Universidad Popular de Mazarrón, Universidad de Murcia, Campus Mare Nostrum, Universidad Internacional del Mar. Unimar
Veranstaltungsort: Universidad Popular de Mazarrón, C/Entierro de la Sardina, nº 17, E-30870 – Mazarrón (Murcia)
Programm: PHICARIA 03.2018

Veröffentlicht am

Leben in Rom. Berühmtheiten Augusta Emeritas

Vortragsreihe im Museo Nacional de Arte Romano (MNAR) Mérida; aus dem Ankündigungstext der Veranstalter: „Iniciamos 2018 con esta nueva oferta semanal de conferencias en nuestro primer trimestre, el Ciclo „Personajes en Augusta Emerita“, un encuentro accesible y atractivo para todo tipo de público. Y el ciclo lo enmarcamos en el programa Vivir en Roma-IV, porque la vida cotidiana de la colonia emeritense no puede concebirse sin aquellas personas y personalidades que conocemos por las fuentes, de las que nos han llegado distintas informaciones. Personajes que hicieron historia, no solo en Emerita o Lusitania, sino también en la propia Roma.“

15. Februar 2018, Claudina Romero Mayorga (The Ure Museum of Greek Archaeology, University of Reading), Gaius Accius Hedychrus: el papel de un sacerdote del culto a Mitra

22. Februar 2018, Jose Luis de la Barrera Anton (Museo Nacional de Arte Romano), Marco Vipsanio Agrippa y Emerita

1. März 2018, Ana Bejarano Osorio (Consorcio de la Ciudad Monumental de Merida), Q. Aponius Rusticus un médico en Augusta Emerita

20 Uhr – Eintritt frei

Veranstaltungsort: Museo Nacional de Arte Romano, C/ José Ramón Mélida, s/n., 06800 Mérida – Salón de Actos
Programm: Vivir en Roma IV, 02.-03.2018
Weitere Informationen: …mnromano/actividades…

Veröffentlicht am

CFP: Das Christentum in der Spätantike. Neue Perspektiven – Tarragona, 11/2018

Aus dem Ankündigungstext der Veranstalter: „(…) Creemos que ha llegado el momento de valorar, interpretar y dar a conocer de nuevo la importancia excepcional de los testimonios arqueológicos de aquella Tarraco christiana que fue centro del gobierno provincial romano y más tarde ciudad y ceca visigoda, lugar de peregrinaje a la tumba de los santos mártires Fructuoso, Augurio y Eulogio, nombrada sede de un obispado metropolitano y por todo esto progresivamente convertida en una gran civitas ecclesiastica, escenario del concilio provincial del año 516.
(…) Ahora, de acuerdo con la sección histórico-arqueológica del Institut d’Estudis Catalans y la cátedra de Arqueología Cristiana de la Universitat de Barcelona, se ha decidido organizar conjuntamente en nuestra ciudad la VII Reunión de Arqueología Cristiana Hispánica haciéndola coincidir con el IV Congreso Internacional de Arqueología y Mundo Antiguo Tarraco Biennal. (…)“

21. bis 24. November 2018

Organisation: Joaquín Ruiz de Arbulo, Universitat Rovira i Virgili; Jordi López, Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Veranstaltungsort: Salón de Actos del Campus Catalunya. URV. Av. Catalunya, 35. Tarragona

¡OJO! Einsendeschluss für Abstracts von Beiträgen und Postern an joaquin.ruizdearbulo@urv.cat; jlopez@icac.cat ist der 28. Februar 2018. Weitere Informationen: …www.icac.cat…

Veröffentlicht am

Der Garten als Quelle für die Altertumswissenschaften – Barcelona, 01/2018

Internationale Tagung: Der Garten als Quelle für die Altertumswissenschaften: Mesopotamien, Ägypten, Griechenland und Rom

Mit Beiträgen u.a. von
Marta Santos Retolaza (MAC-Empúries), Pere Castanyer Masoliver (MAC Empúries), Jardins a l’Empúries romana. Problemes de interpretació i propostes de presentación
Lluís Pons Pujol (Universitat de Barcelona), Carme Farré Arana (ICEA), Enfoques metodológicos en el estudio de los jardines antiguos
Felix Teichner (Philipps-Universität Marburg), Beate Brühlmann (Universität Trier), Designed roman seaside landscape. The case of Southern Lusitania (Algarve, Portugal)
Carme Miró i Alaix (Servei d’Arqueologia de Barcelona), Jordi Ramos, Santi Riera Mora (Universitat de Barcelona), Vegetació i jardins a les ciutats romanes. Barcino com a exemple
Alfredo Buonopane (Università di Verona), I giardini funerari nelle testimonianze epigrafiche

29. Januar 2018

Organisation: Lluís Pons Pujol (UB), Carme Farré (Paisatgista, IEC-ICEA), Carme Hilario (Arquitecte Tècnic, IEC-ICEA)
Veranstaltungsort: Facultat de Geografia i Història de la UB, c/ Montalegre, 6, E-08001 Barcelona
Programm: UB Barcelona 01.2018

Veröffentlicht am

Die Route der Kassiteriden: Schifffahrt und Kenntnis der Atlantikküste der Iberischen Halbinsel in der Antike

Internationaler Kongress. Aus dem Ankündigungstext der Veranstalter: El océano Atlántico fue en la Antigüedad un espacio liminar, sólo conocido parcialmente, a medio camino entre los relatos fabulosos y las exploraciones geográficas, hasta su integración gradual en el ecúmene, sobre todo tras la conquista romana de Iberia. Lógicamente esta es la perspectiva grecorromana, pues el océano había sido desde el siglo VIII a.C.  un mar fenicio, surcado de sur a norte por navios que exploraron y comerciaron en los confines de Iberia y de Africa.“

Mit Beiträgen u.a. von
– Francisco J. Gómez Espelosín
(Universidad de Alcalá de Henares), La cara oculta del Océano en las descripciones de la ecúmene
Francesco Salvatore Prontera (Università degli Studi di Perugia), Il profilo dell’Europa atlantica nella geografia ellenistico
– Pierre Moret (Université Toulouse Jean Jaurés), Artemidoro y el conocimiento del litoral atlántico de la península Ibérica a finales del siglo II a.C.
Gonzalo Cruz Andreotti (Universidad de Málaga), La perspectiva histórica en la geografía sobre Gallaecia
– Arthur Haushalter (AEFE-Université Paris IV-Sorbonne), La Geografía de Tolomeo y el conocimiento del litoral atlántico de la península Ibérica en la época de los Antoninos

1. bis 2. Februar 2018

Organisation: Eduardo Ferrer Albeida, Departamento de Prehistoria y Arqueología, Universidad de Sevilla; Proyecto de Investigación Estrímnides (HAR2015-68310-P); GAHIA
Veranstaltungsort: Aula de Grados Diego Angulo Iñiguez, Facultad de Geografía e Historia, Universidad de Sevilla
Programm: La ruta de las Estrímnides 02.2018

Veröffentlicht am

Den „Bauboom“ erklären. Ein Vergleich der regionalen Städteentwicklung in den römischen Provinzen Africa und Hispania

Internationale Tagung. Aus dem Ankündigungstext der Veranstalter: „Die Stadt und ihre kulturellen Ausprägungen gelten als Schlüsselelemente zur Organisation des Römischen Reiches. Der Prozess der Urbanisierung konnte in den einzelnen Regionen jedoch ganz unterschiedlich vonstatten gehen. Dies zeigt deutlich eine Gegenüberstellung der Provinzen Africa und Hispanien. Obgleich sie geographisch eng verbunden und beide durch die Exporte ihrer Produkte und Ressourcen von großer wirtschaftlicher Bedeutung für Rom waren, differiert der Ausbau ihrer Stadtanlagen entscheidend voneinander. (…) Im Rahmen des Kolloquiums werden die vielfältigen urbanen Prozesse und deren Gründe individuell beleuchtet. Stadtbilder, städtische Kultur und urbane Ökonomie sind jedoch immer auch Teil ihrer regionalen und mikroregionalen Kontexte. Die Gegenüberstellung von Africa und Hispanien bietet daher die Möglichkeit, die Stadt, ihr Hinterland und ihre Bewohner als dynamisches und gleichsam vernetztes System zu verstehen und somit nach den generellen Voraussetzungen für einen „Urban Boom“ zu fragen.

Mit Beiträgen u.a. von
Antonio Monterroso (Universidad de Córdoba), Nec decus auriferae cessavit Corduba terrae. Córdoba, el aprovisionamiento de minerales para Roma y el desarrollo de los municipios cordubenses de la Beturia Turdula
Stefan Ardeleanu (Universität Heidelberg), Stagnation or boom? North African urbanism during the Republic and Early Empire – the archaeological view
Elsa Rocca (Université Paul Valéry-Montpellier), Analyse comparée de l’urbanisation romaine de la Dorsale occidentale (Tunisie) et de la vallée du Guadalquivir (Espagne) à travers les colonies d’Ammaedara (Africa Proconsularis) et de Corduba (Hispania Ulterior-Baetica)
Jan Schneider (Universität Gießen), Baria und Tarraco. Vergleich urbaner und ländlicher Entwicklung
Carlos Fabião (Universidade de Lisboa), Connectivity of resources in the West – Some aspects of Lusitanian economy

25. bis 27. Januar 2018

Organisation: Janine Lehmann (DAI Madrid); Paul Scheding (LMU München)
Veranstaltungsort: Deutsches Archäologisches Institut / Instituto Arqueológico Alemán, c/ Serrano 159, 28002 Madrid / Metro: República Argentina
Programm: Urban Boom, Madrid 03.2018